Terra aspra

Tenia gairebé vint anys i m’havien enganxat robant, fumant i bevent un munt de vegades. L’última havia estat presentar-me borratxo a un examen. Em pensava que a tothom li semblaria que ja no venia d’aquí, però em vaig equivocar. Per una vegada, el pare i la mare es van posar d’acord i van anar a l’una: em van fotre fora de totes dues cases. Ho havien planificat tot al detall: no tan sols m’havien buscat feina, sinó que també m’havien trobat habitació… Els desgraciats m’enviaven a Terra Aspra, un planeta minúscul i intranscendent, perdut en una cantonada bruta de l’univers. Hi aniria amb el meu tiet, un tarat que es dedicava a muntar negocis sense futur. En fi… deu ser ben bonic, això de ser pare i enviar el teu fill a milers de quilòmetres lluny de tu.